lunes, 31 de agosto de 2009

AL NIVELL DE CASTELLÓ

Tant se me'n fot tot el que em puguen dir, fare el que em done la gana....
Vull anar-me'n lluny, vull aprendre de la gent. La gent diferent es la que m'ensenyara coses diferents. Vosaltres teniu vides simples, buides. Aprendré de qui em vulgui ensenyar.
No vos deixeu xafar, feu de tot. Agafeu i doneu.
Els llibres son eterns, la gent no.
Un poc de sentiment "Gran Hermano". Tot compartit, canviant de familia i amics. Llagrimes reals, sentides, llagrimes per gent que m'ha ensenyat coses. Llagrimes per gent que m'ha millorat. Ara soc millor.
I a tots els que teniu por al canvi sols vos puc dir:


Come io ero tu sei, come io sono tu sarai.

3 comentarios:

  1. es de las cosas que leyendo entre suposiciones y aciertos... de las mas bonitas.. eres unn grande

    ResponderEliminar
  2. nonentendo-cuasi-niente


    :)

    pero quei me justa!

    ResponderEliminar
  3. Muchas gracias.
    Si algo no lo entendeis os hago la traduccion, pero esta entrada tenia q ser en valenciano.

    Guapas.

    ResponderEliminar